Valdivia: última etapa

A Valdivia s'acaba el nostre viatge ciclista. Tot i que encara ens queden uns quants dies de viatge, aquí és on agafarem el bus cap a Santiago per començar a preparar la tornada cap a casa: la intenció és anar a descansar uns dies a la platja (cap a Viña del Mar) abans d'encaixar les bicis i agafar l'avió.

Valdivia és una ciutat universitària. És tranquil·la i bonica, però potser el que la fa més especial és la seva situació: es troba a 15 km de l'oceà Pacífic, amb què es comunica a través del riu que porta el seu mateix nom. Però abans de l'oceà hi ha Niebla, un petit poble de platges enormes i precioses. En una d'aquestes platges hem segut a contemplar els salts d'un munt de dofins que s'hi acosten sovint a jugar...

Camí de Valdívia a Niebla seguint el riu Valdivia

Lleons marins al riu Valdivia

Salmons al mercat de Valdivia

Niebla

Platja de Niebla

Tornem al continent

Quan tornem al continent xilè continuem gaudint de paisatges espectaculars. De seguida tornem a pedalar molt a prop o arran de llacs. Una de les etapes boniques que fem és la de la pista que ens porta de Puerto Montt a Puerto Octay: va envoltant el llac Llanquihue i mai no perd de vista el volcà Osorno. Frutillar, el poble on dinem aquest dia, és molt bonic i tranquil. És als peus del llac i té una vista privilegiada del volcà. Puerto Octay, però, encara ens impressiona més. I no ens impressiona perquè sigui un poble especialment bonic, sinó pel lloc on es troba: és entre els braços del llac i l'envolten unes muntanyes de boscos molt frondosos.

De Puerto Montt a Puerto Octay. El volcà Osorno ens acompanya tota l'etapa

Vista del volcà des de la platja de Frutillar

Puerto Octay entre els braços del llac

L'arnau amb el volcà Osorno al fons...

El volcà Osorno vigilant el llac Llanquihue

Chiloé

Chiloé és l'illa més gran de Xile. Té fama de ser una illa trista, perquè els dies acostumen a ser-hi grisos. Nosaltres hem tingut força sort, perquè dels quatre dies que hi hem pedalat només ens n'ha plogut un, de manera que l'illa trista ens ha somrigut força. Malgrat tot, Chiloé és una illa bonica. Com sol passar allà on plou sovint, és plena de prats verdíssims. I les seves cases i esglésies de fusta de diferents colors també ajuden a contrarestar aquesta grisor que la caracteritza...

La Patagònia xilena

A Trevelín ens vam acomiadar de l'Argentina. Un darrer asado amb bon vi, un gran allotjament, bons gelats i visita al mecànic, que tenim 3 rodes "pa l'arrastre"! La veritat és que ens fa mandra marxar d'un país on ens han tractat tan bé, però ens anima saber del cert que la Patagònia xilena no ens decebrà!
(Ho sentim! Les fotos no estan ordenades. Problemes tècnics...).

El llac Yelcho poc abans d'un aiguat

Un dels infinits "repechos" entre Futaleufú i Villa Santa Lucía.

On és l'aigua del port de Chaitén?

Un dels salts d'aigua del parc de Pumalín (Chaitén)

Posta de sol des de Chaitén.

Hostal Casa Verde (Trevelín), un lloc per quedar-s'hi moooooolt de temps!

Camí de la frontera amb Xile (just després del Río Grande)

En creuar els Andes, retrobem la pluja. Sort que hem trobat un quincho 5 estrelles per passar la nit a la vora del riu Futaleufú.

Arribant al llac Yelcho, en un dia gris carecterístic de la Carretera Austral

De Bariloche a Trevelin...

Finalment marxem de Bariloche, tot i la mandra que ens fa (ens han mimat massa?). Afortunadament, l'etapa cap al Bolsón és preciosa! Primer seguim el llac Gutiérrez, després el Mascardi i més tard el Guillelmo... Quan l'espectacle lacustre s'acaba, arribem a una baixada espectacular que ens apropa a les muntanyes del Bolsón i als seus rius salvatges, despres de 130 km (l'etapa més llarga del viatge). L'endemà continuem cap al parc nacional "Los Alerces", i patim d'allò més per les dures condicions del terreny (s'acaba l'asfalt), i per les climàtiques (torna la pluja!). Els dos dies al parc però, compensen el patiment. I l'estada a Trevelin és un gran comiat de l'Argentina!!!

El llac Guillelmo

L'Arnau, el Guillelmo i les muntanyes de Bariloche al fons.

L'Arnau tornant-se a banyar al mateix lloc que fa 5 anys... com passa el temps!!! (Ull a les melenes!)

El temps es torça al parc nacional "Los Alerces". Llacs i més llacs...

Platgeta del llac Futalafquen, on vam dinar.

Pedalant per l'estepa...

L'estepa ocupa una gran part de la Patagònia argentina. És una terra seca i inhòspita, però ofereix paisatges espectaculars. El Jorge ens recomana una excursió en bici per veure l'altra cara de la Patagònia, tot seguint una altra ruta del llibre dels Veteranos Biónicos (qui els va parir, aquests avis de Bariloche!). Malgrat la duresa de les dues etapes que hi vam fer, va valer molt la pena anar-hi...

L'Arnau, l'expert de les migdiades. Aquesta la dedica al Miki...

Impressionant vista del riu Limay, que ve del llac Nahuel Huapi.

Gran vista del riu, després d'arrossegar les bicis i el carro a coll durant 15 minuts...

Pedres, rocs, sorra, esquerdes... Baixar no era fàcil, però el paisatge s'ho valia!

Villa Llanquín, un altre dels nostres hotels 1.000 estrelles.

Bariloche: més imatges

Una passejada de diumenge per obrir la gana amb el Jorge, la Myrna i la seva filla gran, la Maria.














I és que, mentrestant, el Mariano ens prepara l'Asado!!! Quin fart de menjar carn, aquets argentins (i que bona!!!)















Un altre trosset del llac Mascardi...















Als peus d'una de les glaceres del Cerro Tronador. Encara ens esperava una bona pujada!













Escaladors de gel a la glacera.